Durant les darreres dues dècades, el currículum ha evolucionat cap a un enfocament competencial, materialitzat a l’actual LOMLOE (2020). Tanmateix, enmig d’aquest gir s’ha produït un fenomen silenciós però rellevant: la progressiva desaparició de l’ensenyament explícit del codi escrit com a objecte central en els primers anys de l’escolarització. Des de la perspectiva curricular, la pregunta és inevitable: en quin moment s’aprèn realment a llegir i a escriure?

 L’anàlisi del Reial Decret d’Educació Infantil revela una intenció clara d’evitar l’ensenyament formal primerenc de la lectura i l’escriptura. El text normatiu només proposa únicament una “aproximació” a aquests aprenentatges, en coherència amb un enfocament centrat en l’experiència i el desenvolupament global del nen. Aquest plantejament, en si mateix, no resultaria problemàtic si no fos perquè exclou l’ensenyament dels fonaments que faciliten l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i, sobretot, contribueixen a prevenir dificultats posteriors.

Hom podria pensar que aquests aprenentatges s’aborden a l’Educació Primària. Això no obstant, el Reial decret d’aquesta etapa mostra una realitat diferent. Aquí la lectura i l’escriptura adquireixen un paper central, però des d’una perspectiva fonamentalment competencial. Des dels primers cursos s’espera que l’alumnat no només comprengui textos, sinó que sigui capaç d’analitzar-los de manera acompanyada. Però quan ha après a llegir? Així mateix, se li exigeix ​​que escrigui amb planificació i revisió, ara bé, en quin moment se li ha ensenyat a escriure? En definitiva, es treballa sobre l’ús del llenguatge però no s’explicita com s’adquireix el domini del codi escrit que ho fa possible.

Sorgeix aleshores una tensió difícil d’ignorar: a Educació Infantil s’evita l’ensenyament formal del codi, mentre que al primer cicle d’Educació Primària se’n pressuposa el domini. Entre tots dos moments, el currículum deixa a la penombra el procés de construcció de l’alfabetització. S’està assumint que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura sorgeix de manera espontània?

Ens trobem així davant d’una paradoxa: un currículum que evita l’ensenyament explícit els primers anys, prioritza l’ús competent del llenguatge en etapes posteriors, però no articula l’aprenentatge del codi escrit com a procés. Un currículum que no ensenya explícitament a llegir i escriure, però que en canvi sí que exigeix ​​que es faci amb competència. Aleshores cal preguntar-se: on, exactament, s’ensenya a llegir i a escriure? Tal vegada tinguem aquí la baula perduda de l’alfabetització escolar i una de les claus per comprendre les dificultats actuals del sistema educatiu.

Miguel Ángel Tirado Ramos, inspector i professors a la Universitat de les Illes Balears

Adaptació de l’article La baula perduda de l’alfabetització a la LOMLOE, educational Evidence, 8 de maig de 2026

Moltes entitats aporten una dosi d’alegria als infants hospitalitzats a través de les actuacions de pallassos, una figura que combina tendresa, humor i sorpresa. Els nens i nenes que, per diverses circumstàncies, veuen truncada la seva quotidianitat poden recuperar l’encant propi de l’edat a través de les bromes, jocs i acudits d’aquests personatges entranyables.

Segur que la seva presència en els centres sanitaris fa més agradable -o, si més no, suportable- una estada que sembla arrabassar un temps preuat en una època de la vida en la qual el joc i la festa ocupen un lloc primordial. I aquesta injecció d’ànims i de jovialitat certament pot ajudar a afrontar amb més coratge unes circumstàncies que no sempre resulten fàcils d’assumir.Ara bé, aquesta aportació extraordinària que fan els pallassos no va en detriment, ans al contrari, de la feina realitzada pel personal mèdic i sanitari. Els professionals de l’humor contribueixen a millorar la qualitat de vida dels infants mentre duri el seu ingrés. Tanmateix, l’important no es que riguin, sinó que es curin. I això és responsabilitat dels metges, metgesses, infermers, infermeres, auxiliars i altres professionals especialitzats en aplicar els recursos de la ciència mèdica.